Altres matèries

El contracte o pressupost acceptat, les factures i albarans, els justificants de pagament, els correus i missatges amb l'altra part i qualsevol requeriment enviat. Com més clarament es vegi què es va pactar, què es va complir i què es deu, millor es pot valorar la reclamació. Si en falta algun, t'orientem sobre com aconseguir-lo abans de fer cap pas.

Depèn de l'acció i del Dret aplicable. Segons el Codi Civil, les accions personals sense termini especial prescriuen als cinc anys (art. 1964.2) i la reclamació de danys extracontractuals a un any (art. 1968.2). Si s'aplica el Dret civil català, els terminis són uns altres (arts. 121-20 i 121-21 del Codi civil de Catalunya), i els accidents de circulació tenen el seu propi termini d'un any. Un requeriment fefaent pot interrompre la prescripció (art. 1973 del Codi Civil). Consulta com abans millor per no perdre drets.

No sempre. Moltes reclamacions es resolen amb un requeriment o una negociació. Per demandar per la via civil se sol exigir haver intentat abans un mitjà adequat de solució de controvèrsies, com la negociació o la mediació (Llei orgànica 1/2025). Si no hi ha acord, el jutjat és la via, i en deutes documentats es pot fer servir el procediment monitori.

Depèn de l'assumpte: de la quantia, de la complexitat, de si n'hi ha prou amb una negociació o cal litigar i de la prova necessària. Es pressuposta per escrit abans de començar, perquè sàpigues què inclou i què no. Com es desenvolupa la primera consulta s'explica en sol·licitar-la.

En el de mutu acord es pacten les mesures en un conveni regulador. La via notarial exigeix complir els requisits legals: no és possible si hi ha fills menors no emancipats o fills majors amb mesures judicials de suport atribuïdes als progenitors. Altres fills majors o emancipats poden haver de consentir les mesures que els afectin. En el contenciós no hi ha acord i decideix el jutge. Cal assistència lletrada.

Es decideix pensant en l'interès dels menors. A Catalunya, els progenitors han de presentar un pla de parentalitat amb el repartiment de responsabilitats, la convivència i les despeses (art. 233-9 del Codi Civil de Catalunya). Si no hi ha acord, decideix el jutge segons les circumstàncies de cada família. Les mesures es poden modificar si canvien de manera rellevant les circumstàncies.

Certificat de matrimoni i de naixement dels fills, DNI o NIE, certificat d'empadronament, últimes nòmines i declaracions de la renda, escriptures de béns comuns, extractes de comptes i dades de deutes compartits. Si ja hi ha un esborrany de conveni o capitulacions, porta'ls. No cal tenir-ho tot: et diem què falta després de la primera consulta.

Depèn de l'assumpte: si hi ha acord o no, si hi ha fills, béns o pensions per determinar, i si es resol davant notari o jutjat. Es pressuposta per escrit abans de començar, perquè sàpigues què inclou i què no. Com es desenvolupa la primera consulta s'explica en sol·licitar-la.

La llei distingeix incapacitat permanent parcial, total, absoluta i gran incapacitat (art. 194 de la Llei General de la Seguretat Social, LGSS). Se sol·licita davant l'INSS, que valora el quadre clínic i la capacitat laboral; el resultat depèn de les limitacions i de la professió. Els informes mèdics actualitzats són clau. Analitzem el teu cas abans de presentar la sol·licitud.

Llegeix la resolució: indica els recursos possibles i els seus terminis. Normalment cal presentar primer una reclamació prèvia en el termini de 30 dies hàbils des de la notificació (art. 71 LRJS) i, després, demanda davant el jutjat social dins d'un altre termini. Guarda la resolució, el sobre i la data de recepció, i consulta com abans millor.

Informes mèdics recents i de seguiment, comunicats de baixa i alta, la vida laboral, les bases de cotització, l'historial de tractaments i proves, i les resolucions de l'INSS que ja tinguis. Com més complet sigui l'historial, millor es pot valorar el cas. Si et falten informes, t'orientem sobre com demanar-los.

La via d'impugnació i el termini depenen de qui emet l'alta, de la durada de la incapacitat temporal i del procediment aplicable, també amb particularitats territorials. No totes les altes de l'INSS es recorren en quatre dies ni davant el mateix òrgan. Porta la resolució i els informes mèdics per revisar de seguida el tràmit i el termini concrets.

Ves-hi acompanyat d'advocat. Tens dret a ser informat dels fets que se t'atribueixen, a l'assistència lletrada, a no declarar contra tu mateix i a no confessar-te culpable (art. 24 de la Constitució i art. 118 de la Llei d'Enjudiciament Criminal). No convé declarar sense conèixer el contingut de les diligències. Davant la citació, consulta com abans millor per preparar la teva defensa.

Pots denunciar a la policia o al jutjat de guàrdia, aportant els fets i les proves que tinguis. Per participar activament en el procés com a acusació particular necessites advocat i procurador i personar-te a la causa, amb terminis que depenen de cada fase. És important conservar informes mèdics, missatges i qualsevol document. T'expliquem quines opcions tens.

En general: instrucció (s'investiguen els fets), fase intermèdia (es decideix si hi ha judici) i judici oral amb sentència, que es pot recórrer. La durada depèn del tipus de delicte, de les diligències necessàries i de la càrrega del jutjat, de manera que no podem donar terminis fixos. T'expliquem en quina fase ets i quines decisions tens per davant.

Si compleixes els requisits de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta (Llei 1/1996), pots sol·licitar advocat d'ofici. Qui declara com a detingut o investigat i no designa advocat, en rep un d'ofici. Si prefereixes un advocat de la teva elecció, es pressuposta per escrit abans de començar. Com es desenvolupa la primera consulta s'explica en sol·licitar-la.

Per a alçada i reposició, el termini general és d'un mes si l'acte és exprés. Si no ho és, es poden interposar en qualsevol moment des de l'endemà de produir-se els efectes del silenci, d'acord amb els articles 122 i 124 de la Llei 39/2015. Cal comprovar el recurs procedent, les regles especials i la notificació.

Si l'Administració no resol en termini, la llei estableix l'efecte del silenci: com a regla general, positiu en procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, amb excepcions que el fan negatiu (art. 24 de la Llei 39/2015). El termini màxim per resoldre, si la norma no diu una altra cosa, és de tres mesos. Pots demanar un certificat d'acte presumpte. Revisem el teu cas.

Sí, mitjançant la responsabilitat patrimonial, si el dany és real, avaluable econòmicament, individualitzat i conseqüència del funcionament d'un servei públic, i no tens el deure jurídic de suportar-lo. El termini és d'un any des del fet o des de la curació o determinació de les seqüeles (art. 67 de la Llei 39/2015). Reuneix proves des del primer moment.

La notificació completa, amb la data de recepció, l'expedient o les al·legacions presentades, les proves dels fets i qualsevol comunicació amb l'Administració. La data de notificació és decisiva perquè marca els terminis. Si no tens l'expedient, es pot sol·licitar. Com abans es revisi, més opcions hi ha.

Davant una resolució expressa que exhaureix la via administrativa, el termini general és de dos mesos des de l'endemà de la notificació. El silenci administratiu no s'ha de tractar com una resolució expressa: en particular, no es pot afirmar una caducitat automàtica de sis mesos davant el silenci negatiu. Cal estudiar el procediment, els efectes del silenci i la jurisprudència aplicable abans de calcular el termini.

Amb caràcter general s'exigeix advocat, i també procurador llevat dels supòsits que la llei exceptua, com la representació pel propi advocat en determinats casos (art. 23 LJCA). Els requisits varien segons l'òrgan i la matèria. T'indiquem què cal en el teu cas concret abans de presentar el recurs.

Es pot sol·licitar una mesura cautelar de suspensió al jutge (art. 129 LJCA), que valorarà, entre altres aspectes, si l'execució faria perdre la finalitat legítima del recurs i els interessos en joc. No és automàtica. Convé demanar-la aviat i justificar el perjudici concret. S'estudia cas per cas.

En primera instància, les costes s'imposen a la part les pretensions de la qual són desestimades, llevat que el jutge apreciï seriosos dubtes de fet o de dret (art. 139 LJCA), i es poden fixar amb un límit màxim. Abans de recórrer valorem amb tu aquest risc juntament amb les possibilitats del recurs. Es pressuposta per escrit abans de començar.

Llegeix-lo amb atenció: indica què es demana i el termini per respondre, que corre des de la notificació. No l'ignoris ni responguis sense revisar la documentació, perquè el que aportis es pot fer servir en contra teva. Guarda el sobre o la notificació electrònica amb la seva data. Consulta com abans millor per preparar una resposta ben documentada.

Contra un acte tributari pots presentar recurs de reposició o reclamació economicoadministrativa, tots dos en el termini d'un mes des de la notificació (arts. 223 i 235 de la Llei General Tributària, LGT); no es poden simultanejar. Després queda la via contenciosa administrativa. Triar la via adequada i respectar el termini és essencial.

Sí, es pot sol·licitar l'ajornament o fraccionament quan la situació economicofinancera del deutor li impedeixi transitòriament fer front al pagament en termini (art. 65 LGT). Es pot exigir garantia i es meriten interessos de demora. Convé sol·licitar-ho dins del període voluntari de pagament, per evitar recàrrecs. Es valora cas per cas.

Amb caràcter general, prescriuen als quatre anys el dret de l'Administració a liquidar i a exigir el pagament, i el teu a sol·licitar devolucions (art. 66 LGT). El termini es pot interrompre per actuacions de l'Administració, així que no n'hi ha prou amb comptar anys. Si et reclamen un exercici antic, o creus que tens dret a una devolució, consulta-ho.

Demana per escrit els motius i revisa la pòlissa i les seves exclusions. Pots reclamar davant el servei d'atenció al client de l'asseguradora i, si no et satisfà, davant la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, o anar a la via judicial. Conserva fotos, informes, factures i tota la comunicació. Valorem amb tu si cal reclamar.

L'has de comunicar a l'asseguradora en un termini màxim de set dies des que el coneguis, tret que la pòlissa en fixi un de més ampli, i emprar els mitjans al teu abast per minorar-ne les conseqüències (arts. 16 i 17 de la Llei de Contracte d'Assegurança). Fes-ho per escrit o per un mitjà que en deixi constància. Una comunicació tardana pot donar lloc a reclamar danys i perjudicis pel retard.

L'acció derivada del contracte d'assegurança prescriu als dos anys en les assegurances de danys i als cinc en les de persones (art. 23 de la Llei de Contracte d'Assegurança). Els terminis poden variar segons el tipus de reclamació i de quina part es reclami, per la qual cosa convé no esperar. Consulta amb la pòlissa i la documentació del sinistre.

Qui causa un dany per acció o omissió amb culpa o negligència l'ha de reparar (art. 1902 del Codi Civil), i la seva assegurança de responsabilitat civil el pot cobrir. La reclamació del perjudicat prescriu, en general, a l'any (art. 1968.2 del Codi Civil), tot i que a Catalunya es pot aplicar el termini de tres anys del Codi civil de Catalunya (art. 121-21.d); en accidents de circulació regeix l'any de l'art. 7 del RDL 8/2004. Si et reclamen, consulta abans de reconèixer responsabilitats.

En l'arbitratge, les parts acorden que un àrbitre o tribunal arbitral resolgui el seu conflicte mitjançant un laude vinculant, en lloc d'un jutge (Llei 60/2003 d'Arbitratge). És privat i més flexible en procediment, però té cost propi i la revisió judicial és limitada: el laude només es pot anul·lar per causes taxades (art. 41). Requereix conveni arbitral.

És voluntària: un mediador neutral ajuda les parts a buscar el seu propi acord (Llei 5/2012 de mediació). Ningú no pot imposar una solució. Si s'assoleix, l'acord es pot elevar a escriptura pública i tenir força executiva (art. 25). En alguns conflictes, intentar abans un mitjà adequat de solució de controvèrsies és requisit per demandar.

El conveni arbitral obliga les parts a sotmetre a arbitratge les qüestions que abasti, i impedeix als tribunals conèixer de l'assumpte si la part demandada ho invoca mitjançant declinatòria (art. 11 de la Llei d'Arbitratge). Revisar-ne l'abast, la seu i el reglament aplicable és clau abans d'actuar. Consulta com abans millor.

Sol convenir quan es vol mantenir la relació comercial, reservar la confidencialitat o resoldre amb rapidesa i control. No sempre és adequat: si calen mesures urgents, un precedent o hi ha una part que no vol negociar, pot ser millor el jutjat. Valorem amb tu les opcions sense prometre resultats.